Per aquest debat he decidit escollir el projecte “Grafting Architecture“ de Bildi Graphics per al Pavelló de Catalunya a la Biennal d’Arquitectura de Venècia, primer de tot perquè m’ha cridat l’atenció al reconèixer el treball a través d’una xerrada que vaig assistir el passat mes d’octubre al Disseny Hub Barcelona on els mateixos protagonistes del projecte explicaven la seva trajectòria amb la creació de la seva agència l’any 2004.

I a partir d’aquí, després d’indagar una mica m’ha semblat que té molt de potencial per les decisions gràfiques i objectuals que s’han pres, ja que tant la selecció de materials tradicionals com el ferro i la ceràmica i els colors escollits (groc i blau), reflecteixen un enfocament respectuós i contextualitzat, que han sigut dissenyats tenint cura de l’entorn i la història del lloc on es troba.

En el cas dels colors, estan directament relacionats amb

l’obra de l’arquitecte català Josep Maria Jujol com a homenatge de la figura significativa a l’arquitectura catalana.

A més la tria d’una tipografia basada en píxels i l’ús de la quadrícula digital mostren una fusió entre antic i modern, afavorint una integració harmoniosa amb l’entorn i respecte per la tradició sense deixar de banda l’enfocament innovador que els caracteritza per a la creació de la senyalística.

Pel que fa a la relació d’aquestes decisions gràfiques amb l’objectiu i la tipologia del projecte, crec que compleixen no únicament amb les estrictes normatives de Venècia, com bé mencionen en el seu projecte, sinó que també reflecteixen al 100% la filosofia d’integració i “injerto” arquitectònic amb la que aconsegueixen crear una continuïtat entre l’espai, la història i la senyalística.

El paper de la identitat del projecte trobo que per sobre de tot destaca per laseva capacitat de dialogar amb l’entorn i la història de Venècia, com a resultat d’una senyalística tant informativa com artística.

Un projecte que ressalta la importància de la senyalística no tan sols com una eina funcional sinó també per enriquir i complementar l’espai públic.

Per acabar obro aquesta pregunta després de reflexionar sobre el tema; com podríem aplicar aquesta filosofia de disseny en altres contextos mantenint aquest equilibri entre identitat local, funcionalitat i estètica?